CIRCUIT TANCAT DE TELEVISIÓ


Un circuit tancat de televisió és un sistema d’alta tecnologia de videovigilància dissenyat per visualitzar i a la vegada supervisar diferents llocs, com ara l’exterior o interior d’habitatges, grans superfícies comercials, entitats bancàries, entitats esportives, aeroports, vies de circulació i edificis governamentals.

Aquest sistema de seguretat també pot tenir la funció de recopilar evidències de violència domèstica, gravant imatges que després serviran com a prova en una denúncia als serveis d’ordre.

En aquestes instal·lacions  tots els components estan enllaçats a través d’un cable coaxial, o un cable de xarxa, que transmet les imatges en temps real, per això s’anomena circuit tancat de televisió.

El circuits poden incloure una o diverses càmeres de vigilància connectades a un o diversos monitors, televisors, telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils, ordinadors de sobretaula o tauletes tàctils que reprodueixen les imatges captades.

Actualment, hi ha instal·lacions que es controlen remotament des d’una central receptora d’alarmes (CRA). Això vol dir que, si el sistema d’intrusió transmet una alarma a la CRA de l’empresa subministradora, el lloc dels fets es visualitza immediatament en els monitors de la central de control.

Hi ha sistemes què les càmeres de vigilància instal·lades també tenen visió nocturna (infraroig) i detectors de moviment.

D’aquesta manera, s’agilitza el temps de resposta, ja que,  quan alguna cosa es mou davant les càmeres, es detecta immediatament  amb imatges de qualitat excel·lent i s’envia una alarma a la CRA.

També hi ha instal·lacions realitzades al domicili del client en què les imatges són gravades per l’enregistrador de vídeo.

Aquestes imatges, a més, es poden visualitzar en el mateix enregistrador així com recopilar en temps real en el disc dur que té incorporat. L’avantatge d’aquest protocol és que les imatges mai són visualitzades per terceres persones, especialment si són imatges de màxima confidencialitat o privacitat.

En el mercat hi ha diferents tipus de càmeres, per exemple, amb alta resolució, amb ampliació de zoom, etc. i què la qualitat de la gravació és determinant a l’hora del tipus de vigilància que es vulgui fer.

CÀMARES

Tubulars

Exteriors en color amb leds infrarojos o calefactables per al fred, amb resolució d’alta definició, HD.

CÀMARES

Minidomos

Interiors en color amb leds infrarojos i amb resolució d’alta definició, HD.

CÀMARES

Microcàmeres

Ocultes de mida molt petita que no es poden localitzar amb la vista, amb resolució d’alta definició, HD.

CÀMARES

Minicàmeres

De mida petita però localitzables, amb resolució d’alta definició, HD.

Tots aquests elements es poden instal·lar en llocs exteriors o  interiors, segons la necessitat del client. El tipus de càmera de vídeo que fan servir els sistemes de videovigilància comprèn des dels sistemes més rudimentaris fins als sistemes d’alta tecnologia.

Hi ha un ventall ben divers de càmeres de videovigilància segons l’objectiu que es persegueixi.

Les càmeres es divideixen en analògiques o digitals (megapíxel), i aquestes últimes poden oferir molta més resolució, de manera que permeten ampliar el zoom de les imatges ja enregistrades:Tots aquests elements es poden instal·lar en llocs exteriors o  interiors, segons la necessitat del client.

El tipus de càmera de vídeo que fan servir els sistemes de videovigilància comprèn des dels sistemes més rudimentaris fins als sistemes d’alta tecnologia.

Hi ha un ventall ben divers de càmeres de videovigilància segons l’objectiu que es persegueixi.

Les càmeres es divideixen en analògiques o digitals (megapíxel), i aquestes últimes poden oferir molta més resolució, de manera que permeten ampliar el zoom de les imatges ja enregistrades:

  • Càmeres en blanc i negre:  amb infrarojos o sense.
  • Càmeres de color: amb infrarojos o sense.
  • Microcàmeres: de la mida d’un cèntim d’euro.
  • Minicàmeres: petites però força localitzables.
  • Càmeres domo: es posen en sostres de botigues, establiments comercials, fàbriques, etc.
  • Càmeres tèrmiques: s’utilitzen en llocs de molt poca visibilitat, i aprofiten les diferències de temperatura per dibuixar els actors en l’escena.

Totes elles tenen la seva pròpia sensibilitat a la llum, tipus de lent, nombre de línies de TV, angle de visió, nombre de píxels, SNR, correcció de gamma, control de guany, consum, dimensions, pes i altres paràmetres que fan que sigui pràcticament impossible ajuntar tots aquests factors en valors similars, perquè, com s’ha dit anteriorment, tot depèn de l’ús que se’n vulgui fer a l’hora de controlar una situació determinada.

Protecció de dades

La normativa de protecció de dades regula el tractament de les imatges dels sistemes de videovigilància. En aquest enllaç https://www.bopa.ad/bopa/016003/Pagines/3235E.aspx podeu consultar la Llei 15/2003, aprovada el 18 de desembre, pel Consell General, qualificada de protecció de dades personals.

A l’hora de la col·locació de les càmeres, cal tenir en compte que La llei de protecció de dades diu que mai no es poden gravar espais de la via pública, excepte espais mínims d’accés al domicili. Per tal de complir amb aquesta normativa, cal respectar els següents requisits:

  • S’ha d’instal·lar en un lloc visible un cartell que informi que la persona present es troba en una zona videovigilada. El cartell ha d’indicar de forma clara la identitat del responsable de la instal·lació i a qui i on dirigir-se per exercir els drets que preveu la normativa de protecció de dades.
  • Les imatges captades per les càmeres han de limitar-se a l’habitatge del qual  s’és titular. No es poden captar imatges de la via pública, a excepció d’una franja mínima d’accés a l’habitatge. Tampoc es poden captar imatges de terrenys i habitatges confrontants o de qualsevol altre espai aliè.
  • Si s’utilitzen càmeres orientables o amb zoom, és necessària la instal·lació de màscares de privacitat per evitar captar imatges de la via pública, terrenys i habitatges de tercers.
  • Si l’accés es fa mitjançant una connexió a internet, s’ha de restringir amb un codi d’usuari i contrasenya (o qualsevol altre mitjà que garanteixi la identificació i autenticació) que només pot conèixer la persona que pugui accedir a les gravacions.
  • El sistema de gravació ha d’estar ubicat en un lloc vigilat o d’accés restringit. L’accés a les imatges ha de ser exclusiu del responsable del sistema sense que puguin ser accessibles per altres individus.
  • Les imatges s’han de conservar durant un termini màxim d’un mes des de la captació.
  • Les imatges que s’utilitzin per a denunciar delictes o infraccions s’han d’adjuntar a la denúncia i poden conservar-se per ser lliurades als serveis d’ordre o als tribunals que ho requereixin. No poden utilitzar-se per a cap altra finalitat.