L’article 20.3 de la Llei 30/2018, publicada al BOPA el dia 10 de gener del 2019, qualificada de seguretat pública, estableix que “les entitats i persones privades poden posar en funcionament sistemes de videovigilància, d’acord amb les normes previstes en aquesta Llei, amb la finalitat de protegir els domicilis, les oficines, els locals de negoci i, en general, els immobles i instal·lacions privats, oberts al públic o no, els seus accessos i els seus annexos, com ara patis, jardins o aparcaments”.
La mateixa llei, en l’article 21, estableix els règims d’autorització i de comunicació prèvia a la instal·lació dels sistemes esmentats, i diu que “està subjecta a l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior”. L’autorització atorgada té una durada màxima de cinc anys, renovable per períodes de la mateixa durada, i s’ha de renovar sempre que hi hagi una modificació del sistema (reubicació de càmeres, càmeres noves afegides, etc.)
El procediment d’autorització i comunicació prèvia queda definit pel Decret del 9-12-2020 d’aprovació del Reglament relatiu a la instal·lació de sistemes de videovigilància.
A partir del 9 de desembre del 2021, cada client queda obligat a tramitar i presentar al Servei de Tràmits del Govern, adreçada al ministre competent en matèria d’interior, la sol·licitud per obtenir l’autorització per a la instal·lació d’un sistema de videovigilància a les seves instal·lacions o domicili.
A la sol·licitud, s’hi ha d’adjuntar una memòria explicativa, en la qual ha de constar el següent: